Després de la presentació recent de la Memòria anual corresponent a l’exercici 2025, Cáritas Interparroquial de Vila-real consolida un important punt d’inflexió en el seu model d’atenció social. Conversem amb Enrique Cortés, director de l’entitat, per a aprofundir en les realitats de Cáritas i analitzar els reptes que afronta el municipi de cara al que resta de 2026.
La memòria reflecteix un descens del 25,25 % en les famílies que necessiten ajuda alimentària (105 famílies menys que l’any anterior). Es deu a una millora econòmica general a Vila-real o hi ha altres raons?
Jo considere que els temps van canviant. Hi ha famílies que entren i veus com a poc a poc el tema de l’assistencialisme, que és venir a buscar aliments, cada vegada fa menys falta. La gent el que vol és l’acompanyament i l’orientació. Per a nosaltres, el més important és escoltar les necessitats que tenen les persones que acudeixen a nosaltres.
Quan algú acudeix a nosaltres i expliquem el que Cáritas pot donar, és a dir, pot fer una orientació laboral, una orientació per al tema de la documentació, dels papers, fa que les ajudes materials vagen baixant. Diguem que no hi ha hagut una millora de les necessitats, sinó que hi ha hagut un canvi.
El 2025 es van gestionar 12.000 euros a través de les targetes moneder, una targeta de dèbit de prepagament per a adquirir directament productes de primera necessitat. Com ha sigut la resposta i adaptació de les famílies a aquest sistema?
Els productes que nosaltres arrepleguem i repartim són productes no peribles. Hi havia moltes persones que potser no sabien guisar algun producte i, a més, no tenien accés al producte fresc, és a dir, la carn, el peix… Nosaltres ací vam veure que havíem de fer un canvi, i aquest canvi tampoc ve només de Cáritas de Vila-real, sinó que és en el marc de Cáritas Diocesana. A partir d’ací, ens vam informar un poc i vam començar amb la transició a la targeta moneder l’any 2025. La idea és que per l’any 2026 tot es faça a través d’aquesta ferramenta o dels vals. Cada mes, quan es fa la recàrrega de la targeta, sempre mirem el tiquet de compra per a poder monitorar que tot estiga bé.
La memòria posa en relleu els voluntaris, socis i donants. Gaudeix Cáritas de Vila-real d’un bon relleu generacional en el seu voluntariat o necessiten un major impuls de la ciutadania?
Cáritas no funcionaria si no estigueren els voluntaris. El voluntariat és imprescindible, sense el voluntariat no podríem funcionar. D’altra banda, el que són els socis, els col·laboradors, les empreses o la gent en particular, durant l’any ens van fent aportacions i és una cosa que ens ajuda molt. I després també tenim el tema del conveni amb l’Ajuntament, que cobreix una part important, però el 63 % del que nosaltres manegem de pressupost prové de les aportacions.
Cáritas necessita dedicació: respecte als voluntaris joves, si estan treballant o si estan estudiant, és molt complicat que li dediquen el temps que necessita. La majoria de persones voluntàries estan en edat de jubilació, però ajuden i s’hi comprometen molt. Jo he de donar-los moltes gràcies. Estic molt content de tota la gent que tenim, de l’edat que siga, perquè quan es necessita, estan al costat de Cáritas.
Respecte a la coordinació amb Serveis Socials, Creu Roja o Sant Vicent de Paül. En la pràctica, com s’evita duplicar ajudes i es garanteix que els recursos arriben de manera eficient?
Les dades són confidencials i allí és on entra la coordinació, sobretot, amb Serveis Socials. Si tenim algun dubte, ens posem en contacte amb Serveis Socials, que sempre estan a la disposició d’ajudar-nos.
Nosaltres, amb les altres entitats, tenim reunions periòdiques i sempre estem mirant els qui participen amb nosaltres per a saber que cap repeteix algun tipus d’ajuda. Ho fem amb Creu Roja, ho fem amb les Conferències de Sant Vicent de Paül, amb Tots Units i amb Joventut Antoniana, amb els quals tenim molt bona relació.
Com es gestiona el dia a dia d’una entitat com Cáritas que, d’alguna manera, sempre està escoltant històries de vulnerabilitat? Com es gestiona des del punt de vista emocional?
Aquest aspecte és el més complicat de la nostra labor. L’acolliment és la part més difícil i és el que fan els voluntaris que estan en les Cáritas parroquials. Són els que obrin la porta a les persones perquè conten la seua situació. Cal fer-los diverses entrevistes, els demanem una sèrie de requisits, com ara comprovants d’ingressos, que la persona estiga empadronada a Vila-real, i usualment el primer contacte és a través de l’ajuda dels aliments. A partir d’ací, se’n fa l’acompanyament i tenim la sort que tenim algunes Cáritas parroquials que fan visites a casa i allí coneixem molt més el seu entorn. Ens trobem amb el problema de les vivendes que tenen molta gent empadronada, cases amb fins a deu persones, i veure això és molt difícil. Emocionalment és una muntanya russa. Per a fer tot això cal tenir bon cor i també una bona ment.
Quins són els principals reptes de la situació de vulnerabilitat que encara preocupen de cara el que queda de 2026? Quins reptes es plantegen per al que resta de l’any?
Nosaltres, per al que queda d’enguany, el que ens agradaria és poder adaptar totes les famílies a la targeta moneder. Implantar al 100% aquesta ferramenta i que totes les ajudes d’aliments es gestionen a través d’aquesta. També, mitjançant el grup de sensibilització que tenim, poder informar i poder mentalitzar les persones, entitats, etc., al fet que l’ajuda monetària és més dignificant que la recollida d’aliments. Volem fer comprendre que donar una donació d’un euro, cinc, deu…, és molt important per a nosaltres, perquè aquesta aportació econòmica la transformem en ferramentes com la targeta moneder amb la qual poden obtenir els productes que ells realment necessiten, no el que nosaltres els imposem.
També conscienciar que les persones que acudeixen a nosaltres necessiten un acompanyament per a anar al metge, a Policia Nacional i que això siga assumit amb un canvi de mentalitat positiu en la societat de Vila-real.
Finalment, m’agradaria donar les gràcies a tots els voluntaris, als socis, als col·laboradors i sobretot a l’Ajuntament de Vila-real perquè ens donen molt de suport. Tenim la sort que el regidor sempre té la porta oberta per a poder comunicar-li qualsevol necessitat i perquè puguem rebre l’ajuda que necessitem moltes vegades.
