REDACCIÓ CLAR TV. Les últimes dades oficials del Ministeri d’Agricultura reflecteixen que les importacions comunitàries de xicotets cítrics sud-africans arriben ja a les 169.904 tones en la campanya 2025/26 fins a juliol, enfront de les 78.170 tones de 2020/21. Això suposa un increment del 117% en només cinc campanyes i un volum un 55,2% superior a la mitjana de les cinc campanyes anteriors. L’evolució ha sigut pràcticament contínua: 78.170 tones en 2020/21, 93.020 en 2021/22, 106.668 en 2022/23, 120.920 en 2023/24, 148.497 en 2024/25 i les actuals 169.904 tones.
La Unió Llauradora reclama al ministre d’Economia, Carlos Cuerpo que Espanya sol·licite formalment a la Comissió Europea que avalue la situació i, si concorren les condicions previstes, active la clàusula de salvaguarda contemplada en l’Acord d’Associació Econòmica UE-SADC. Així mateix, demana revisar les concessions aranzelàries aplicables quan l’augment de les importacions puga provocar pertorbacions greus en el mercat comunitari. L’organització també demana al conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina que passe de les declaracions als fets davant el fort increment de les importacions i el progressiu afebliment de la citricultura valenciana.
En el cas de la taronja, encara que els enviaments sud-africans durant la campanya actual se situen un 3,5% per davall dels registrats en l’anterior, se situen encara en les 324.983 tones i superen en un 6,3% la mitjana de les cinc campanyes precedents. Sud-àfrica concentra, a més, al voltant del 38% de les importacions extracomunitàries de taronja de la UE durant la campanya.
LA UNIÓ considera especialment preocupant comparar aquesta evolució comercial amb la pèrdua de capacitat productiva de la citricultura valenciana. Segons les dades oficials de la Generalitat, la Comunitat Valenciana ha perdut 16.334 hectàrees de mandariner des de 2015, amb una reducció especialment acusada durant els últims anys.
L’organització precisa que el descens de la superfície citrícola respon a múltiples factors i que no pot atribuir-se exclusivament a l’increment de les importacions. No obstant això, considera que totes dues tendències evidencien una realitat que les administracions no poden ignorar, mentre la producció valenciana afronta greus problemes estructurals de rendibilitat i abandó, la presència de xicotets cítrics sud-africans en el mercat europeu s’ha més que duplicat en cinc campanyes.
L’Acord d’Associació Econòmica UE-SADC contempla mecanismes bilaterals de salvaguarda davant increments de les importacions que provoquen o amenacen amb provocar pertorbacions greus. Per això, LA UNIÓ considera que l’evolució de les entrades de cítrics sud-africans justifica, com a mínim, que Espanya sol·licite formalment a Brussel·les una avaluació immediata de la situació.
LA UNIÓ interpel·la igualment al conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, perquè la Generalitat, com a administració de la principal zona citrícola espanyola, reclame públicament al Govern d’Espanya i a la Comissió Europea la utilització dels mecanismes comercials disponibles quan concórreguen les condicions establides.
“Cuerpo té les competències i Barrachina representa a la principal zona citrícola d’Espanya. Cadascun des de la seua responsabilitat ha de deixar de ser espectador. Els llauradors ja no necessiten més declaracions dient que els cítrics valencians són els millors del món o que el sector és estratègic. Necessitem decisions polítiques que ajuden a evitar que continuen desapareixent explotacions”, assenyala LA UNIÓ.
“No demanem privilegis. Demanem coherència. Si Europa considera necessàries unes exigències molt elevades per als seus llauradors, ha de mostrar la mateixa exigència amb allò que importa. Això és reciprocitat; el contrari és competir amb les mans lligades”, assegura el secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris.
Peris indica que “Europa té instruments comercials i fitosanitaris. Espanya té capacitat per a exigir que s’utilitzen i la Generalitat té l’obligació de defensar davant Madrid i Brussel·les a la principal citricultura de l’Estat. Mentre els uns i els altres es passen la responsabilitat, els qui desapareixen són els productors. I una explotació que tanca difícilment torna a obrir”.
