Imatge cortesía de FACUA.

L’arròs valencià…és valencià? FACUA denúncia la falta de controls i posa en dubte la procedència

En portada Sociedad
Comparteix la notícia

L’arròs és un dels productes més representatius per als valencians i valencianes, tant pel seu pes en la gastronomia com pel seu valor cultural. No obstant això, en els últims temps ha sorgit un debat entorn de la informació que reben els consumidors sobre l’origen d’aquest aliment quan l’adquirixen al supermercat.

En aquest sentit FACUA ha assenyalat l’absència de controls específics per part de la Generalitat Valenciana en matèria de qualitat i etiquetatge de productes alimentaris. Segons les dades arreplegades en el Pla Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentària, la Comunitat Valenciana no ha aportat informació en els últims informes, a diferència de la resta de comunitats autònomes.

Esta situació ha posat el focus en la transparència de l’etiquetatge, especialment en el cas de l’arròs. En molts productes disponibles en supermercats, l’envàs inclou referències visuals i textuals que evoquen la tradició valenciana, com a imatges de vestits tradicionals (La Fallera, SOS) o mencions a localitats de la província de València. No obstant això, aquestes indicacions no sempre van acompanyades d’una informació clara sobre l’origen del gra.

Convé distingir entre el lloc d’envasament i el de producció. Que un producte estiga envasat en un municipi valencià no implica necessàriament que l’arròs haja sigut cultivat en la Comunitat Valenciana. Esta diferència, encara que tècnica, resulta rellevant per al consumidor que desitja conèixer la procedència real del que compra, especialment si paga una diferència o si va acompanyat d’una estratègia de marketing que deliberadament reivindica la pertinença al camp valencià.

Des de l’àmbit institucional, el Ministeri de Consum ha traslladat la seua preocupació davant possibles situacions que puguen induir a confusió i ha sol·licitat a la Generalitat que revise les tasques d’inspecció. L’objectiu és garantir que la informació oferida en l’etiqueta estiga ajustada a la normativa vigent.

D’altra banda, algunes associacions consideren que, encara que la legislació no obliga en tots els casos a indicar l’origen exacte de l’arròs, una major transparència contribuiria a millorar la confiança del consumidor i evitar publicitat enganyosa. També subratllen que una informació més detallada permetria posar en valor la producció local.

El debat no es limita únicament a l’arròs, sinó que forma part d’una qüestió més àmplia relacionada amb l’etiquetatge dels aliments i el dret dels consumidors a rebre informació adequada. La situació actual obri una reflexió sobre la importància de conèixer l’origen dels productes alimentaris i sobre com la informació disponible influïx en les decisions de compra. Per al consumidor, disposar de dades clares continua sent un element fonamental a l’hora de triar un producte sobre un altre.