Conversem amb la Regidora d’Igualtat a l’Ajuntament de Borriana, Maria Romero, i ens interessem per la recent alarma social de casos de submissió química i el seu impacte en grans esdeveniments com l’Arenal Sound.
Des de l’Ajuntament de Borriana, i en concret des de la Regidoria d’Igualtat, quines mesures s’han pres per a combatre l’escalada creixent de casos de submissió química?
Bé, imagine que la pregunta va en relació amb el Festival Arenal Sound. És una pregunta més complexa del que sembla perquè darrere hi ha molta informació a la que volguera fer referència. Pel que fa a la submissió química volguera indicar que a bon segur hi ha una escalada d’atenció mediàtica que està generant terror entre les dones perquè a més a més la informació s’ha centrat en la víctima (qué fer, com protegir-se, demanar-lis precaució…) açò ha de fer-se, clar que sí. Però fer-ho únicament en la direcció de la víctima és molt perillós perquè dona un doble missatge: per un costat pot donar sensació d’impunitat als agressors i per altre limita la llibertat de les dones. Pense que deuriem centrar el missatge en la part agresora, recordar-li el que ja deuria de saber, que totes les persones som mereixedores de respecte. També recordar-los que sometre a una dona és un delicte penat per la llei. Continuant amb la pregunta que em feies, des de l’Ajuntament de Borriana, ens hem coordinat amb els responsables de seguretat del Festival Arenal Sound pel que fa a la campanya de prevenció que recordem és responsabilitat de l’organització. Així, al festival hi havia dos punts violeta, un al càmping Malvarosa, oferit per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, i un altre que va posar l’organització a l’entrada del recinte de concerts, junt al punt d’informació.
Des de la Unitat d’Igualtat vam posar en contacte el personal dels dos punts violeta i els agents que formen part de la Mesa d’Atenció a les Víctimes de Violència de Génere del nostre municipi (jutjat, policia local, guardia civil, serveis socials i creu roja). També vam implicar a les informadores turístiques que hi ha tant a l’oficina de Borriana com a la ubicada a la tenencia del port. Considerem que és més oportú incorporar a les campanyes informació específica, sense deixar d’atendre la resta de factors, que fer una campanya específica de submissió química, qüestió que per suposat ha d’abordar-se. De fet, al nostre Pla d’Igualtat Municipal ja apareix una mesura en el sentit de fer campanyes específiques per promoure que els espais d’oci siguen igualitaris i segurs, campanyes que portem ja diversos anys organitzant i que per suposat enguany, també portarem endavant.
Algunes persones afirmen que la submissió química o les anomenades punxades no són reals, sinó que es tracta d’una moda passatgera o una broma entre joves. Què respondríeu davant d’aquestes afirmacions?
Considere que una broma és allò que fa que ens divertim i a bon segur punxar, bé siga per causar terror bé siga amb intencions d’agredir sexualment o robar, no és cap broma. És un delicte greu. Com ja he dit abans, crec que l’abordament mediàtic ha estat més centrat en el sensacionalisme i en llançar missatges de protecció cap a les víctimes de forma poc positiva oblidant que molt podriem dir de la part agressora i més que demanar a les víctimes que es protegisquen, hauriem d’exigir que visquem els espais d’oci en igualtat. M’agradaria des d’ací fer una crida als mitjans en eixe sentit. Si eixa major atenció mediàtica està provocant més casos, diria que no crec que siga una reacció de causa directa però evidentment, el focus mediàtic fa que s’expandisca l’existència del delicte per a tota la societat i també els possibles agresors.
Creieu que com a societat hem arribat tard i una educació en igualtat primerenca ens haguera evitat la major part d’aquests casos?
No sé si tard però preferisc pensar que hem arribat i hem avançat molt a nivell d’atenció en aquestes qüestions gràcies a les reivindicacions feministes. Això ja no té volta enrere si tenim present la seua necessitat. Probablement tardarem segles per a que deixen de ser necessàries les campanyes específiques d’igualtat i la coeducació a les aules. Recordem que el patriarcat porta molts segles vigent i per tant, és difícil que aconseguir la igualtat real i efectiva tan ràpid com voldríem. No obstant, estem en el camí i les noves generacions van creixent en una societat molt més igualitària del que haviem tingut fins ara, per tant segur hi ha canvis en positiu.
Finalment, creieu que les actituds i les pràctiques masclistes augmenten entre els més joves? Quina podria ser la causa?
Es una qüestió molt subjectiva. El mascliste i les seues actituds i pràctiques són molt diverses i evolucionen amb la societat. La societat de la informació en la que vivim i la facilitat que donen hui en dia les xarxes socials i internet per extendre missatges fan que es reinvente tot. També el masclisme. Per això les polítiques feministes han d’evolucionar i adaptar-se al mateix nivell tot i que el missatge és el mateix de sempre: homes i dones som éssers humans que hem de viure en igualtat d’oportunitats.
