Un any després de la DANA que va colpejar amb força diverses comarques del territori valencià, Clar Televisió s’ha desplaçat fins als municipis de Picanya i Paiporta, dos dels punts més afectats per aquell episodi de pluges torrencials i inundacions. Encara avui, el record d’aquelles jornades continua molt present entre els veïns i veïnes, i en molts espais sembla que el temps s’haja aturat. Els carrers conserven les cicatrius de l’aigua i del fang, mentre la vida intenta reprendre el seu curs, a un ritme més pausat però carregat de memòria.
Entre els testimonis que han compartit la seua experiència amb Clar Televisió es troben Alicia Atienza i Xavi Prera, dos veïns de Vila-real que van viure en primera persona el mortífer episodi meteorològic. Relaten aquelles primeres hores d’incertesa i desconcert, quan les comunicacions van quedar tallades i la població es va veure completament aïllada. “No sabíem fins on podia arribar l’aigua ni com estava la resta del poble. Tot era confusió”, expliquen, encara amb emoció continguda.
A mesura que avançaven les hores, la solidaritat va emergir com un autèntic motor col·lectiu. Davant la magnitud dels danys, la frontera entre afectats i voluntaris es va difuminar completament: qui havia perdut part de casa seua ajudava el veí del costat, i els carrers es van omplir de mans disposades a col·laborar, sense mirar a qui. “Va ser impressionant. Ningú va preguntar si eres d’ací o d’allà; simplement ajudàvem”, recorda Xavi Prera.
Per a molts, aquell esperit d’ajuda mútua és, encara avui, el record més reconfortant d’aquells dies difícils. Malgrat les pèrdues materials i l’impacte emocional, la resposta ciutadana va deixar una empremta positiva que perdura en la memòria col·lectiva dels municipis afectats.
Ara, un any després, Clar Televisió prepara un reportatge especial que recull els testimonis de Alicia Atienza i Xavi Prera, en una mirada centrada en els dies posteriors i l’acció dels voluntaris I voluntàries de Vila-real. Un treball periodístic que vol oferir una mirada pròxima i reflexiva sobre com la comunitat ha sabut transformar el dolor en aprenentatge i solidaritat.
