Entrevistem a Héctor Folgado, vicepresident de la Diputació de Castelló en una entrevista exclusiva per a Clar Televisió en la que parlem, entre altres coses, d’infraestructures i del lideratge que ha d’assumir la Diputació davant reptes com la financiació i el despoblament.
La Diputació de Castelló arranca l’any amb obres en tres carreteres i licitacions a les Useres, Benassal, Forcall i la Mata. Amb 9,39 milions aprovats per a la millora de les carreteres de la província, com es distribueixen aquests diners? Quins criteris existeixen a l’hora de decidir quina carretera és prioritària davant l’altra en la província?
Nosaltres tenim la responsabilitat de gestionar a la província de Castelló més de 800 quilòmetres de carreteres. I, per tant, a l’hora de decidir quina és l’actuació prioritària, evidentment jo et diria que prioritza la millora de la seguretat viària, de la seguretat dels veïns a l’hora d’utilitzar una carretera. I, per tant, el que fem en aquest sentit és una anàlisi contínua amb els nostres tècnics per a saber en quin estat es troben.
Prioritzem també evitar que hi haja carreteres que tinguen menys de sis metres d’amplària, que ara n’hi ha municipis que tenen carreteres molt inaccessibles, i això fa que siga també una forma de lluitar contra el despoblament, d’intervenir en carreteres que dificulten l’accés als nuclis urbans d’aquestes poblacions.
Una vegada realitzades aquestes obres, com es garanteix el manteniment i l’òptim estat de les carreteres?
Si nosaltres dividim aquests 9 milions d’euros en dos partides, i n’hi ha una partida, la meitat dels diners se’n van per a obres noves, per a millorar les carreteres i fer una actuació integral, i l’altra part d’aquests diners, la meitat més o menys, 4,5 milions d’euros, se’n van per al manteniment, per a vigilar que les carreteres estiguen en perfecte estat.
Nosaltres tenim dos equips que anomenem de vialitat, que estan contínuament rodant i visitant totes les carreteres de la província de manera contínua. I, per tant, fem una auditoria diària per a totes les nostres carreteres per a detectar qualsevol incidència que necessita ser reparada.
Respecte al fons de cooperació, vosté és l’encarregat de traslladar els detalls d’aquest pla als alcaldes. Amb una inversió de 32,5 milions d’euros, com es garanteix que els diners arriben de forma eficaç?
El fons de cooperació és una línia del pla provincial. Nosaltres transferim als municipis uns recursos perquè puguen decidir amb autonomia quines obres o quins serveis volen prestar als seus veïns i per això articulem diverses línies.
Una és el pla Impulsa, que és el pla d’obres i serveis, en què, com molt bé has dit, injectem 32,5 milions d’euros perquè els alcaldes, amb autonomia, puguen decidir com poden o com volen invertir aquests diners al seu poble i de quina manera això es pot convertir en una millora de la qualitat de vida dels seus veïns, i per tant, la transferència de diners en aquesta Diputació, presidida per la nostra presidenta Marta Barrachina, està incrementant-se al màxim històric. Fins ara els alcaldes no tenien la possibilitat de triar entre inversió o despesa i ara els donem també la possibilitat que trien si volen també invertir en despesa corrent.
La presidenta Barrachina i vosté han sigut molt crítics sobre l’infrafinançament del Govern d’Espanya. Quins projectes concrets s’han hagut de frenar o ajustar? I, com a regidor i portaveu del PP en la seua ciutat, quins models de gestió de la Diputació li agradaria veure aplicats a l’Ajuntament de Vila-real, que actualment i, segons la seua visió, no s’estan donant?
Com a regidor de l’Ajuntament de Vila-real, la diferència que veig en la gestió de la Diputació respecte a la que veiem a Vila-real jo crec que és prou clara. I ho demostra l’exemple que aquesta casa ja té aprovat el pressupost i el té en vigor des de la primera setmana de gener i l’Ajuntament de Vila-real, tot i comptar amb el suport necessari i majoria per a poder aprovar un pressupost, són incapaços d’aprovar-lo. La segona seria l’execució del pressupost, l’Ajuntament de Vila-real, desgraciadament, encara no ha executat una part importantíssima de les inversions que tenia com promeses no tan sols en el pressupost que ara està prorrogat, sinó en els anteriors.
I respecte a l’infrafinançament del Govern d’Espanya, hem de recordar a la gent que els pressupostos del Govern d’Espanya estan prorrogats des de 2023 i que les transferències que l’Estat fa en recursos ordinaris, en diners als ajuntaments, s’han vist reduïts. El Govern dona diners als municipis i a la Diputació i ho dona en funció de dos vies, pel nivell de població i pel nivell d’ingressos a través dels tributs de l’Estat. S’han incrementat els seus ingressos, s’ha incrementat la població i ens han congelat els diners des de 2023.
No venen les infraestructures que corresponen, per exemple, i estem parlant de carreteres, la culminació de la CV-10, que està parada a l’aeroport de Castelló i que hauria de vertebrar tota la província per l’interior fins al límit de la província de Tarragona.
Seguint amb aquesta línia, com resumiria l’impacte que el pressupost de 2026 deixarà a la província de Castelló?
Nosaltres, sempre que hem dissenyat un pressupost, hem buscat un leitmotiv i hem tingut sempre el perquè i on anava a dedicar-se aquest pressupost. El primer que nosaltres vam fer, que va ser el pressupost de 2024 que va servir per a reactivar aquesta casa. Quan vam arribar a la Diputació, aquesta era una casa que estava adormida, que estava paralitzada, que semblava que tenia por a ser la protagonista de tot el que passava a la nostra província i a liderar els grans reptes que tenia per davant.
El segon, el de 2025, el vam destinar a lluitar contra aquelles dos sequeres que havien colpejat aquesta província, la sequera per falta d’aigua i la sequera per falta d’inversions. Vam fer una inversió de 29 milions d’euros per a evitar aquest problema, perquè la gent puga comparar 29 milions d’euros en un any contra 2,5 milions d’euros per a evitar el problema de l’aigua que va fer l’anterior govern del PSOE i Compromís en quatre anys.
Els ajuntaments tenen problemes per a tancar el seu pressupost perquè no arriben els recursos necessaris des del Govern d’Espanya i per això el que hem fet ha sigut destinar 52 milions d’euros perquè la província i els ajuntaments tinguen més recursos a la seua disposició per part de la Diputació.
Vosté ja va gestionar infraestructures en etapes anteriors. Quina diferència trobes entre l’Héctor Folgado d’avui i l’Héctor Folgado que va començar el 2011? I quins són els reptes que més li preocupen a l’Héctor Folgado d’ara?
Jo en aquella etapa vaig poder portar infraestructures tan sols un any. Els primers tres anys els vaig dedicar a ser diputat de Cultura, una àrea que m’ha agradat sempre, que a Vila-real la vaig portar, que ací la vaig disfrutar moltíssim.
Jo crec que el canvi és poder executar en quatre anys tota una planificació, com parlàvem a l’inici, de carreteres que, quan vam entrar nosaltres, estaven en una situació delicada, en un problema que generava o que contribuïa al despoblament d’aquests municipis i que ara estem veient que s’han solucionat de manera clara. En una visió de més temps, és més fàcil poder implantar unes polítiques que puguen ser útils als veïns.
